dijous, 4 de desembre de 2014

MONTSERRAT











Montserrat

Turons i cingles que em robeu el cor,
m'embadaleix el cant que al pit s'aferra
quan escoltant en un mateix acord,
unes veus que s'escampen per la terra.

Catalunya segueix els teus camins
sota un cel blau que ens calma la frisança;
desperta el nostre cor de pelegrins
i ens obra el finestró de l'esperança.

Muntanya que gaudeix d'un cel molt blau
farcida de cançons de sol i lluna,
les teves ombres són mantell de pau
quan ens aplega a tots la Verge Bruna.

Com un miracle que ha vingut del cel,
a rics i pobres la Verge agermana,
Ella, de Montserrat és llarg estel
llumejant la nissaga catalana.

Des del cim jo contemplo el bell paratge;
veig sota meu la Pàtria vibrant,
de la Verge fan testimoniatge
un poble que l'estima treballant.

Dins del Temple, cantant l'Escolania,
el Virolai mon cor ha fet plorar,
barrejant la tristor i l'alegria
tot lloant amb amor el més enllà.

Quan m'allunyo de la muntanya santa
i m'aclapara fort l'enyorament,
resant jo faig petita la complanta;
ja sóc més català i més creient!

Ramon Ballester i Batallé
14 de maig de 1972