dilluns, 12 de març de 2012

POEMA A UNA DONA ANÒNIMA












Lema: Trencant solituds.
POEMA A UNA DONA ANÒNIMA

He vist que t’ha arribat la solitud.
He vist que ja, per tu, no queda vida,
i és que el teu carreró poc té sortida.
El destí t’ha robat un ser volgut.

A voltes, un revés va obrint finestres
perquè una nova llum porti claror,
ofega les tristors d’un horitzó
que només té jardins de flors silvestres.

He vist que et vas tancant dins d’un silenci
ofegant el ressò d’un nou camí.
Atrapa la frescor del gessamí.
No acceptis que la seledat et venci.

Les ombres de la nit no són amigues;
i la tardor que eixuga el sol brillant
fa escomesa trencant el tendre encant
d’aquell rostoll que fuig de les espigues.

Has conegut el gust que té la fel,
és el resum que el cor et desespera.
I has volgut relliscar de la quimera,
més, no has trobat el dolç que té la mel.

No oblidis els records que fan història,
són pàgines viscudes del teu món,
són els valors d’un esperit pregon
que sense defallença fan memoria.

El llibre de la vida ja està obert,
gira el fulls verds que porten malaurança,
de nou vindrà la llum de l’esperança
que poblarà l’ignot del teu desert.

Alça el front i veuràs un infinit:
És la llum d’un demà que porta estrella
i al teu redós ja res no es descabdella.
De nou tindràs l’empenta del delit.

Ramon Ballester i Batallé.
11 de juliol de 1999.